MATEMÀTIQUES
DIDÀCTICA DE LES MATEMÀTIQUES
“La matemàtica no és una assignatura, de la mateixa manera que no podem dir que la lecto-escriptura siga una assignatura, tant una com l’altra son eines que ens ajuden a entendre el món, i , inclòs anant més enya encara, ens ajuden a representar-lo.Les matemàtiques estan lligades a la satisfacció d’una necessitat fonamental que tenen les persones d’entendre el món i situar-se en ell.”
El pensament matemàtic no es contrueix d’una manera lineal sinó com una xarxa on se van creant interconexions entre els diferents nusos que la composen(els nusos representen les informacions),cada nova interconexión dota de un nou significat a cada ú dels nusos a la vegada que dota de major complexitat i riquesa a la xarxa.Quan intentem reglar l’ensenyament de les matemàtiques d’una manera lineal primer el ú, despés el dos, després el tres,estem ignorant que el sistema numèric és un sistema de relacions.Cada número està relacionat amb la resta del sistema numèric i ens aporta informacions al voltant de les regles per les que es regeix el seu funcionament.Els xiquets i xiquetes no intenten entendre els números ú a ú sinó que reaccionen devant de la necessitat d’entendre l’ordre i la coherència de tot el sistema de numeració.
Com la matemàtica es troba present en infinitat de situacions en la vida quotidiana i en la vida del aula,es tracta de traure profit de totes aquestes situacions per tal de garantir la funcionalitat i significativitat dels aprenentatges que dissenyem.
LES RUTINES
Passar llista
Passar llista ens ajuda sobretot al comptatge i a treballar conceptes com “està o no està”, tant lligats a la unitat, al zero a la suma i a la resta, de la mateixa manera sempre distingirem entre xiquets i xiquetes, tots els numèros es poden descomposar i aquesta manera de fer és prou significativa.
Els torns,els encarregats
La matemàtica no només es redueix al comptatge,que els xiquets es plantegen com resoldre el fet de que tots volen ser a la vegada els que fan les coses és una acció on entra plenamente la lógica.Com ho fem?Qui ho farà primer?Com organitzem el llistat?El plantejar-se i intentar contestar col·lectivament a totes aquestes preguntes és un exercici ple de riquesa.
Farem diferents llistats segons les necessitats de registre: per passar llista, per anar al menjador, per a classe de religió,per saber els aniversaris,per als encarregats,per portar-se un conte de la biblioteca…
Els encarregats de repartir el material hauran de contar el material que necesiten en fució dels companys de taula que han vingut,hauran de fer associacions de material ú per xiquet i classificacions de material al arreplegar, i es trobaran continuamente devant de problemas que hauran de resoldre: a qui li done primer, no tinc suficients per a tots…
El calendari
Optem pel model de calendario tradicional i comercial en tant que és el que trobem en tots els llocs i el que a la fi hem de saber interpretar.
Començarem marcant els dies que van passant, registrant l’oratge i anotant els aconteixements rellevants (aniversaris,eixides) com també els rutinaris de cada dia de la setmana (taller d’anglés,psicomotricitat,jocs de pati o de taula,dia del conte a la biblioteca,dia de la fruita) per ajudar a relacionar i seqüènciar els dies de la setmana.Més endavant registrarem la temperatura i treballarem l’estadística,fem comparacions i relacionant les informacions de l’oratge en les estacions de l’any.
Les votacions
Les votacions formen part d’una manera d’entendre l’ensenyament.Les utilitzarem per pendre decisions davant de les diferents propostes que es fan: el nom i mascota de la classe, el personatge del conte que volem inventar, el dibuix que ens agrada per a representar-nos en un concurs…
ELS PROBLEMES DE LA VIDA QUOTIDIANA
Espontàneament pels xiquets
Moltes són les situacions de la vida quotidiana que ens obligaran a pensar i a posar en marxa la lògica simplemente cal tindre la sensibilitat suficiente per aprofitar-les.
Indüits per nosaltres
Si organitzem un taller de cuina i hem d’anar a comprar, quan mesurem els ingredients,quan es miren les sabates i observem que hi ha de més grans i de més xicotetes, que tenen un número diferent,quan volem mirar qui és el més alt…
TALLER DE MATEMÀTIQUES
Jocs de taula i de pati
Els jocs populars i de taula com a promotors del raonament i de les estratègies matemàtiques.
Les cartes,el parxís,el dòmino,les birles,els aros…en tots aquestos jocs podem donar les regles o intentar que ells mateixos se les inventen,podem donar la solución de qui és el guanyador o deixar que decidiesen ells.
En tots aquestos jocs va a tindre que:
-Organitzar-se
-Sumar
-Repartir
-Decidir
-Resoldre conflictos
Treball sobre formes textuals
Aprofitar les formes textual on els números contenen informacions variades( preus, quantitats, telèfons, adresses, hores…) , com els llegimi els interpretem, per a què serveixen…
Mesures
Mesurar-se,comparar mides,comparar la mida de les sabates, pesar-se…
Taller de cuina: mesures dels ingredients
Jocs espacial son el cos ens serveix per mesurar l’espai de diferents llocs: jocs amb caixes diverses, comparar el tamany de les caixes, mesurar el interior amb el nostre cos, puc entrar o no puc, entrem dos o tres, me la puc posar al cap o al peu ...
Forma i espai
Aprofitar els jocs de construcció per tal de treballar la geometria
Utilitzar les representacions gràfiques per representar el recorregut pel pati, l’escola o el carrer,aprofitar les formes textual son l’espai està representat amb un significat rellevant per als alumnes: planol del recorregut pel carrer que farem en l’eixida, el lloc on està situada la casa dels nostres alumnes o llocs significatius com el parc, la biblioteca, la torre, l’estació de tren…
Treballar les escultures del barri i fer les nostres amb diversos materials.
Plantejar a tota la classe qué podem fer amb diferents materials de reciclatge o amb quansevol altre material pot ser una font inesgotable d’experiències matemàtiques i de pensament lógic,no oblidem mai que les matemàtiques no són només comptar, el raonament i el saber relacionar coses són el punt de partida per afrontar-les.
XARXA DE CONEIXEMENTS
“Els continguts matemàtics s’entenen millor si els considerem com una xarxa de significats.Representen la construcció de formes de representació del món que acaben d’adquirir significat quan els xiquets els asocien amb els seus sentiments i, per tant, quan els asignen un sentit de valors.”
L’ensenyament de les matemàtiques té finalitats molt diverses.Pretén que els alumnes adquireixen la capacitat d’utilitzar habilitats per resoldre problemes pràctics que els pugui presentar la vida cuotidiana,però també, desemvolupar les actituds i els coneixements numérics necessaris perque puguin abstraure i comprendre millor la información present als texts numérics i, inclòs ,arribar a ser ells mateixos productors actius d’aquests llenguatges.
Bibliografia
Carlos Gallego Làzaro “Seminari Repensar les matemàtiques”
Constance Kazuko Kamii “El niño reinventa la aritmética”
Grup Xurrucuc "Mirant el món a través dels números"
Grup Xurrucuc "Mirant el món a través dels números"
